seria fantàsticque

Hoy os dejo aquí una canción de Joan Manuel Serrat, "seria fantàsticque" publicada por mi primera vez dentro de su álbum "fa vint anys que tinc vint anys" en el año 1984, aunque a mi me guste más la versión en directo que se publicaba aquel mismo año. Espero que disfrutéis de este regalo para los sentidos mientras seguimos a la espera de la gira "Dos pájaros de un tiro" que lo unirá a Joaquín Sabina este verano.

Seria fantàsticque
anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.

Que fes un bon diai
que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar
coloms.

Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.

Que s'instal-lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall
i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.